Quina aula està lliure dimarts a les 11?
La pregunta que et fan pel passadís i per què el teu horari està organitzat a l'inrevés per respondre-la.
Vostè va cap a dinar i algú l'atura.
"Hi ha alguna cosa al Laboratori 2 dimarts a les onze? Tenim un ponent convidat."
Vostè ho sap. És a l'horari que ha creat. I no pot respondre, perquè l'horari està organitzat per classe — trenta graelles, una per grup, i el Laboratori 2 apareix en algun lloc dins de cadascuna d'elles.
Així que es converteix en un "deixa'm comprovar-ho i et dic alguna cosa", i llavors és una cerca entre impresos, o un escaneig de trenta columnes comptant aules.
La informació hi és. Només està arxivada sota l'encapçalament equivocat.
Els horaris es creen d'una manera i es llegeixen d'una altra
Això no és un defecte de com l'ha creat. Un horari s'elabora per classe, perquè així és com s'expressen les restriccions — aquest grup fa aquesta matèria tantes vegades a la setmana.
Però es consulta per recurs. Quina aula està lliure. Quin professor no té assignació a la tercera hora. Qui més està fent classe quan jo en faig.
Cada responsable d'horaris acaba mantenint la segona vista al cap, i sent l'única persona a l'edifici que pot respondre.
Giri la graella
En lloc d'una graella per classe, pot demanar una fila per aula, amb els dies i les hores a la part superior. El mateix horari, pivotat — res recalculat, res resolt de nou, només arxivat sota un encapçalament diferent.
El Laboratori 2 es converteix en una fila. Dimarts a les onze es converteix en una columna. La resposta és on es creuen, i triga aproximadament un segon.
El mateix funciona per als professors: una fila per a cadascun, tota la seva setmana en una línia. "Qui està lliure ara?" deixa de ser una pregunta que ha d'investigar.
Millora quan està col·locant alguna cosa
Llegir és la meitat fàcil. La part útil és quan té una activitat a la mà i busca un lloc on posar-la.
Agafi una activitat que necessita una aula i canviï a la vista d'aula: la graella marca quines aules estan realment lliures en aquell dia i hora — no que semblin lliures, que ho estiguin — i en quina es troba l'activitat actualment. No està comparant dues graelles amb l'esperança que coincideixin. La pregunta "on pot anar això?" es respon a la pantalla que ja està mirant.
Després arrossegui-la a la fila que vulgui. L'activitat canvia d'aula. No ha hagut d'obrir un formulari, trobar el camp d'aula, ni escriure un nom d'aula que hagi de coincidir exactament.
I li avisa quan s'equivoca
Moure activitats a mà és on els bons horaris es trenquen silenciosament. Resol el problema del ponent i crea un conflicte dues files més avall que ningú nota fins dimarts.
Així que la graella comprova mentre avança. Mogui alguna cosa a un espai que no funciona i ho diu immediatament — no en desar, no en la següent obertura. I qualsevol cosa que no s'hagi de moure es pot bloquejar, de manera que la resposta és "no" abans de l'error en lloc de després.
La pregunta del passadís, resposta al passadís
Res d'això és informació nova. Cadascuna d'aquestes respostes ja era al seu fitxer .fet en el moment en què el motor de càlcul va acabar. Només estava organitzat per a l'ordinador que el va generar, en lloc de per a la persona que ha de viure amb ell.
Girar la graella no canvia ni una sola activitat. Canvia qui pot respondre una pregunta sobre ella — la qual cosa, quan vostè és l'única persona a l'escola que pot llegir l'horari, és la major part de la feina.
"Hi ha alguna cosa al Laboratori 2 dimarts a les onze?"
Sí. O no. En aproximadament un segon, estant al passadís.