Restriccions
Les regles que decideixen on poden anar les activitats: com afegir-ne una, què significa realment el pes i per què l'ordre de la llista és important.
Les activitats diuen què s'ha d'ensenyar. Les restriccions diuen on pot anar: aquest professor no està disponible divendres, aquell laboratori només pot acollir una classe a la vegada, aquesta matèria no hauria de ser l'última lliçó del dia.
Es divideixen en dues seccions, perquè FET els tracta com dos problemes separats. Les restriccions de temps són sobre quan. Les restriccions d'espai són sobre on.

Les dues regles que no vau escriure
Cada horari porta dues restriccions que no va crear: una regla bàsica obligatòria per al temps i una per a l'espai. Són la base — cap professor o grup d'estudiants en dos llocs alhora, cap aula amb doble reserva.
FET les requereix, de manera que sempre tenen el pes màxim i no es poden desactivar. Apareixen a la llista marcades Obligatòries, amb el seu interruptor bloquejat.
El pes és la idea principal
Totes les altres restriccions porten un pes entre 0 i 100. Podeu triar aquest número en alguns tipus i no en altres — la regla es troba més avall en aquesta pàgina.
El 100% és rígid. S'ha de complir. Si no es pot, no hi ha horari.
Per sota del 100% és una preferència, i el seu pes indica la força amb què la desitgeu. Una regla al 95% serà respectada tret que respectar-la faci impossible una altra cosa; una regla al 40% és un suggeriment. Això és el que permet que un horari sigui bo en lloc de merament legal — podeu expressar Preferiria no fer-ho, però ho faré si cal, que és com funcionen les escoles reals.
La llista etiqueta cada fila Rígida o Flexible exactament sobre aquesta base, i podeu filtrar la llista per rang de pes per trobar tot el que heu fet rígid, o tot el que heu deixat com un desig.
La majoria dels tipus de restriccions no es poden ponderar en absolut. FET manté una llista dels tipus que podeu ponderar lliurement, i rebutja qualsevol tipus que no hi sigui.
⛔ Això no és una formalitat. FET rebutja el valor dues vegades: el seu propi diàleg no el desarà, i el seu generador s'atura abans de començar. Un fitxer que conté un d'aquests tipus per sota del 100% no us dóna un horari pitjor. Us en dóna cap.
L'editor desactiva el camp de pes per a aquests tipus i us diu per què. Per tant, no podeu escriure un número que FET rebutjaria.
Dos casos més forcen el 100%:
- les regles obligatòries anteriors
- una regla d'aula preferida per a una aula virtual que ha estat fixada a aules reals específiques — un requisit propi de FET. Aquesta depèn del que conté la regla, no del seu tipus, de manera que canvia a mesura que editeu la llista d'aules.
Hi ha una petita excepció. Un fitxer importat de FET mai s'ajusta, fins i tot si conté una d'aquestes regles per sota del pes màxim. Reescrir silenciosament el fitxer d'algú trencaria la promesa que el que entra surt. Així, la llista mostra el pes que està emmagatzemat, amb la raó mostrada com una informació sobre eines, en lloc de mostrar-vos un número que no es troba al fitxer.
Afegir-ne una
Afegir obre un selector de cada tipus de restricció que FET admet, agrupats per categoria i cercables. N'hi ha molts, i el quadre de cerca és la manera de trobar-los — escriviu aula, o buit, o consecutiu, i vegeu què hi ha.
Escollir un tipus obre el seu editor, que es construeix a partir de la definició pròpia d'aquest tipus, de manera que els camps que obteniu són els camps que aquest tipus té realment. Al costat hi ha un panell d'ajuda que descriu què fa la restricció. Val la pena llegir-lo: els noms de les restriccions són concisos, i diversos tipus són molt semblants però difereixen en un aspecte important.
Quan una restricció necessita franges horàries, no ompliu una llista — obteniu una graella de dies × hores i feu clic a les cel·les. Un grapat de tipus necessiten conjunts de franges en lloc d'una sola selecció; aquests us donen una única graella on cada cel·la es pinta en un conjunt numerat, de manera que podeu veure els conjunts uns al costat dels altres en lloc de mantenir diverses llistes una al costat de l'altra.
Totes les activitats, o només algunes?
Això confon la gent, i val la pena dir-ho clarament: en molts tipus de restriccions, els camps que nomenen un professor, matèria o grup no decideixen qui es veu afectat — decideixen quines activitats la regla examina.
Són un filtre sobre les activitats, no un objectiu. Llegir un camp de formulari com aquesta regla és sobre el Sr. Smith quan significa considerar les lliçons que involucren el Sr. Smith porta a regles que silenciosament no fan res. El panell d'ajuda de cada tipus diu quin és.
Ordre
La llista té un ordre, i no és decoratiu: és l'ordre en què les restriccions s'escriuen al fitxer exportat.
Arrossegueu les files pel seu agafador per organitzar-les, o utilitzeu Ordena A→Z per ordenar alfabèticament tota la secció i desar-ho. L'arrossegament només s'ofereix quan esteu mirant la llista completa en el seu ordre natural — mentre una cerca, ordenació o filtre l'està reduint, la posició a la qual arrossegueu no tindria sentit. Les regles obligatòries són gestionades per FET i mai es mouen.
La reordenació es pot desfer.
Treballar amb una llista llarga
La secció té una barra de categories, un quadre de cerca, un filtre actiu/inactiu i el control lliscant de rang de pes. Entre ells, normalment podeu passar de alguna cosa no funciona amb divendres al grapat de regles que el mencionen.
Seleccionar files us permet activar, desactivar, establir un pes o eliminar en una sola acció. Desactivar és l'opció útil — manté la regla i la seva configuració mentre la treu de joc, que és com proveu si una regla és el que fa que el vostre horari sigui impossible.
Cada restricció en una acció massiva s'autoritza per separat. Algú que treballa a través d'un enllaç de compartició amb àmbit canvia el que se li permet canviar, i la resta es deixa intacta en lloc de que tota l'acció falli. Un canvi de pes massiu també nomena qualsevol cosa que es va negar a moure.
A sobre de la llista, els editors obtenen un resum previ d'una línia. Si informa d'un conflicte bloquejant, això és una prova més que una advertència, i val la pena seguir-ho abans d'anar més enllà.